Diumenge passat, juntament amb els bessonets férem una excursió d'allò més xula per la serra d'Aitana, frontissa entre la més tupida Mariola i les serres de més al sud, les quals comencen a ser de caràcter molt més àrid i menys boscòs (menys verd, vaja). L'excursió va estar molt bé, doncs a més ens va fer una temperatura fresqueta per a tractar-se de la primera quinzena del setembre, i fins i tot ens va caldre agafar màniga llarga a l'hora de dinar.
Com sempre, tot no pot ser perfecte i a dalt de tot hi ha la base militar fastigosa que molts ja coneixereu :( ... Fer les instal·lacions aquestes dalt d'una muntanya, a més connectades per una carretera pròpia i ben asfaltada fins al cim, és una barbaritat! Les antenes d'allà dalt es poden observar en molts quilòmetres a la redona, ja des de Cocentaina són ben visibles.
He deixat la foto de dalt una miqueta de testimoni del dia, pense que paga la pena i és molt recomanable per a gent amb ganes de caminar (al final la dificultat és baixa, a excepció del tros del pas de la Raboseta que és una miqueta més complicat). Ara, deixeu el cotxe a la carretera d'Alcoletja a Sella i aprofiteu per anar contemplant el paisatge pel camí (és possible anar amb cotxe fins prou més endavant, però tu, anem a la muntanya no? o sinó quina gràcia té?).
Ah, en tornar aprofitàrem per vore el poble de Penàguila, que queda prou a la vora. Certament valgué molt la pena, ja que és un poble xicotet de serra molt encissador! A més a més, disposa d'un jardí anomenat de 'Santos', que em recorda no sé perquè a un figura de Castelló :P . Vorem la pròxima quan toca!
No comments:
Post a Comment