Sentiten hori behar dut - Necessite sentir-te ací

Ja fa temps que no escrivia res, tant com des del novembre. Hui havia pensat que podia ser una bona ocasió, que encara que sembla que no, però en dos mesos poden passar prou coses. En tot aquest temps s'ha posat de moda el canvi climàtic, encara que a la gent eixes coses no els importa massa.. s'ha posat de moda un home que s'ha posat en vaga de fam i sembla que està a les últimes.. s'ha posat de moda una coalició d'esquerres i valencianista (perdó, catalanista segons canal Nuef).. i moltes més coses! Als meus amics els compren les taronges per quatre xavos que no saben ni si els arriba per a cobrir les despeses, encara que tenen el consol de que tenen un bon jornalet per anar tirant... I la construcció és el principal motor de l'economia, i per això no cal parar de construir malgrat que la costa estiga fet un femer de rajola i algeps (només cal acostar-se a Moraira o Xàbia per comprovar-ho)... Des que faig prou vida per la capital de la Ribera Alta observe que el valencià es parla poc entre la gent jove i prou entre la gent major, cosa que sempre m'entristeix molt i que em dona que pensar (serà que només em passe per l'avinguda i per la plaça major??)...

Cal tindre així i tot una miqueta d'esperança en que les coses poden anar millor, perquè o sinó malament anem. Per exemple tindre l'esperança que els senyors que ens governen no tornen a guanyar les eleccions enguany (encara que que ens mane el J. Ignasi també dona molt que pensar), tindre l'esperança que el món se n'adonarà que paga la pena fer alguna cosa abans d'evitar que el planeta se'n vaja a fer la mà, començant per reciclar i per fer un ús sostenible del transport privat, tindre l'esperança que el país dels bascos podrà aconseguir en un futur allò que es propose fent servir només l'ús de la paraula, i si a més és en euskera millor que millor (edo zer pensatzen duzu?) , tindre l'esperança que els meus amics guanyen prou en les taronges com per continuar dedicant-s'hi, i no deixar de banda l'agricultura (per la meua banda pràcticament ja ho he fet... ha valgut la pena?)...

Moltes coses succeeixen que podrien tindre una resposta més senzilla, però que semblen que nosaltres les volem fer més complicades del que són o bé no donar-hi solucions perquè ja estem bé com estem. No solucionem els problemes al tercer món? Doncs el tercer món vindrà a nosaltres... No solucionem els problemes mediambientals, doncs la terra se'ns revelarà... No solucionem els problemes de maldellengües, so we'll just speak english in the future, eta zer egiten dut euskararekin, ou qu'est-ce que nous pouvons faire avec le français, eller vad kan vi göra med svensksprak... doncs això, que portem als xiquets al British School que per al que servirà el castellà en el futur (ja no dic el valencià)...

Perdona'm pel rotllo, però són mostres de xicotetes reflexions que em faig a diari i que un lloc com aquest em pot ajudar a reflexar. Esperem que com a mínim no anem enrere i de mica en mica vaja solucionant-se tot, encara que per això caldrà aportar el muscle en allò que siga necessari.. Salut!