El valencià i els valencians

Que el nostre país és complicat, això ho sabem molta gent. Alguns el senten com una simple regió del que veritablement és el seu país, Espanya; altre el sentim com quelcom molt més que això, i se'ns fa la boca aigua quan veiem les diferències abismals que ens separen amb Catalunya i el País Basc; altres, el senten com un regne que té una llengua i banderes pròpies i clarament diferenciades... Volem o no, els primers de la llista pense que són sens dubte els predominants a la nostra terra. Tan poc importa la llengua parlada a casa alhora de vore els resultats dels grans partits estatals, o nacionalistes espanyols com no els agrada dir-se però que són al cap i a la fi, que això de parlar valencià (ja sabeu, la nostra manera de dir-li cat..) acaba sent una cosa folklòrica i d'ací, doncs el castellà és la llengua internacional i que coneix tothom. Que el valencià és la llengua minoritària i minoritzada (conceptes que vaig aprendre a l'institut) d'aquesta terra, és un fet que ja fa segles que patim, i que cada vegada més comporta el meninfotisme de la gent. Només cal vore com tenim l'administració, doncs a la Generalitat Valenciana això de saber valencià és una cosa que dona punts alhora de ser funcionari i prou. Després una vegada s'és funcionari, per a que utilitzar eixa parla si en castellà ja els enten tot el món i estan més que ben integrats a les ciutats valencianes? I no parlem de l'administració de l'Estat, que per a que et parlen en valencià o el parlant és valencianoparlant o tu que t'has pensat!



Pel que a mi respecta, a la meua feina estic convisquent amb una experiència que no m'esperava i que acaba demostrant-me com està realment la nostra terra a nivell de llengua. Estic al telèfon per atendre incidències relacionades a una aplicació de gestió de subvencions del Servef (un rotllo, per a que anem a enganyar-nos), i em toquen del nord al sud i de l'est a l'oest de la nostra terra. Jo per allò que en diem "discriminació positiva", sempre comence les converses amb un clar bon dia, junt a algunes frases inicials en valencià. Els castellanoparlants tant els hi fot, ells contesten amb buenos días y continuen en castellà (jo faria el mateix amb algú que em contestara en castellà, així que tampoc ho trobe tan estrany); els valencianoparlants més atrevits continuen la conversa en valencià, els més precabuts pregunten si poden parlar en valencià, i els més "ceporros", perquè no se m'acut una altra paraula, em parlen en castellà i al remat se n'adonen que jo no canvie de llengua (sobretot si note l'accent de l'interlocutor o veig el telèfon des d'on em toca d'on és) i tard, però canvien de llengua i continuen en valencià. Bé, també hi ha excepcions entre els castellanoparlants, i no pocs contesten amb un "bon dia" per després continuar en castellà (sobretot d'alguns sindicats com de CCOO o del S.I., per dir alguns casos) i fins i tot hi ha que t'acaben parlant valencià, en els quals es nota que parlen valencià "ensenyat" però a mi ja em va bé. Tot i això només he de dir que aquestos últims són ben pocs, així que no es pot generalitzar de cap de les maneres. Com a mínim, el telèfon em permet escoltar i conéixer les diferents variants de la nostra llengua des de Vinaròs (on es parla tortosí) fins al sud del País Valencià (terres del Vinalopó), amb el seu parlar valencià del sud... i com no, l'apitxat i el valencià central (per pels, però en el qual els castelloners ens trobem).

 

Cavallers, va de bo..

Açò és l'inici del que preten ser el meu blog personal des d'on puga reflexar les quatre o cinc anècdotes o pensaments que m'hagen passat durant un dia, o durant la setmana, perquè això d'actualitzar-ho a diari serà pràcticament impossible per a mi. En cas que algú el llisca (per ara supose que si no ho dic a ningú per a que entre serà fotut), a vore si també pot afegir els seus comentaris o bé enviar-me algun correu per parlar-ne. Espere que aquest blog tinga més llarga vida que un altre que ja vaig intentar començar fa temps, i que es va quedar en això, en un intent. Val a dir que en aquella ocasió era més complicat, doncs partia d'una plantilla que calia instal·lar i configurar. Amb el Blogspot açò és molt més senzill, però alhora molt més limitat. Caldrà anar veient a vore que tal va.

Salut!