Mira que som cabudets els valencianets!

De tant en tant em toca fer de servei d'atenció telefònica (últimament molt), i em trobe amb la realitat lingüística del nostre País. La gent d'Alacant cap avall sol parlar majoritàriament en castellà, a València ciutat i voltants alguns et trobes parlant valencià i a Castelló la cosa és mig mig. Per la resta, la cosa és com toca, a les comarques castellanoparlants parlen castellà i a les valencianoparlants valencià (majoritàriament). A més a més, em trobe amb alguna sorpresa de gent castellanoparlant que fa l'esforç de parlar en valencià una vegada sent el "Bon dia" de rigor. Tot i això, cal remarcar que són els menys. A més, quan els dius que et dius Josep.. yuuuuu queee? I repetisc, fins que s'enteren :) .

Intente seguir una forma de respondre que faça parlar-me als valencianoparlants en valencià, ja que almenys als castellanoparlants ja els pots dir "Bon dia" que "Good Morning" que et contestaran igualment en castellà... Alguns valencianoparlants fins i tot sentint "bon dia", et parlen en castellà (els més propensos els que viuen a prop de l'àrea metropolitana); pel que sembla l'administració pública no té a cap Deu que sàpiga parlar cosa diferent al castellà i la gent ni ho intenta. Ara bé, en aquest cas continue la conversa tranquil·lament en valencià (mig intuició de sentir l'accent mig intuició de saber d'on toquen) i a la fi se'n passen al valencià, fins i tot amb comentaris de l'estil "ah, què parles valencià...". Aiiiii senyor quin cap!

I finalment, comentar el cas del senyor Juan, que parlava en castellà fins que un dia després de parlar-li en valencià (normalment li parlava en castellà, però veient que tenia uns cognoms més valencians que pa que...), es decidí a parlar-me en valencià. Li va costar, però al capdavall el parlava molt bé. I jo no em vaig resistir a preguntar-li perquè no me n'havia parlat abans. Em digué que a casa dels pares sempre parlava en valencià, però es veu que el valencià es quedava just allà, a casa (típic capitalí reprimit lingüísticament i que pensa que el valencià serveix per ben poc). En fi, històries de valencianets per pegar-li voltes...