L'experiència basca

Molts dies sent a dir coses relacionades amb el País Basc, i que només fan que parlar mal d'allà, que si ara li boten foc a un caixer, que si ara posen un cotxe preparat per esclatar, que si fan una manifestació i acaba a pedrades... Jo vaig tindre la sort de viure dos setmanes allà, fent una cosa que a qualsevol que li ho conte es queda estobat, però que realment ho vaig fer amb molt de gust i que si puc tornaré a repetir. Aquella experiència em serví per conéixer més a fons aquella societat i poder traure'm jo mateix les meues pròpies conclusions.

Tot va començar ja fa vora 3 anys (fotre com va de ràpid açò!), quan jo estava vivint a Barcelona i vaig decidir apuntar-me a un curs d'euskera. Era una cosa que feia temps que tenia en ment, però que mai havia pogut fer perquè a València no es donen classes enlloc. Volia conéixer aquella llengua tan estranya, tan antiga i que encara es conservava allà dalt a la vora del Cantàbric. Laboralment em servia per poc, però a la fi, només pensava enriquir-me i conéixer aquella llengua i cultura.

Em vaig traure el primer de l'EOI de Barcelona, i com que l'any següent ja me'n vaig tornar (ai la terreta si estiraaa), no vaig poder continuar. Això si, les primeres vacances que vaig poder, me la vaig arrear cap allà a fer un barnetegi. Així és com li diuen al centre on s'estudia intensament euskera i on els alumnes només parlen euskera. Jo anava acollonadet, perquè no dir-ho, doncs amb un curs d'euskera no hi ha prou per mantindre converses mínimament acceptables. Així i tot, em vaig apuntar al nivell més baix i vaig dir, ja vorem que passa...

Per no entrar més en detalls, he de dir que el curs el vaig passar molt bé, en les converses en defenia com podia (i auxiliant-me amb el castellà de vegades) i que vaig fer molt bons amics de Biskaia! Això de trobar-se un valencianet (i de la Ribera, tu!) per allà dalt els xocava, però a la fi supose que també trencarien un poc el nostre estereotip (de pperet i camp de golf..) i vorien que pertot arreu hi ha de tot. Jo vaig fer el mateix, i vaig comprovar que allà hi ha molt bona gent i que no tots es dediquen a fotre-li pedrades a la policia ni cremar caixers, ni molt menys. Un altre dia continuaré contant... Mila esker eta ikusiko dugu!!